Fer la memòria d'un any de múltiples activitats, experiències, fets, és una tasca complexa, perquè implica reviure tot el que ha passat, però alhora és interessant recordar, la paraula recordar implica en certa manera el fet de tornar al cor i donar-li l'oportunitat de viure allò viscut, és com fer possible una nova energia que resideix amagada a la nostra memòria.
El gran problema de la nostra cultura és la immediatesa i la immediatesa ens fa molt estrets. Hem perdut la memòria, no tenim memòria, consumim a l'instant. Les emocions són molt intenses, però són efímeres.
No donem repòs a les nostres percepcions i la nostra cultura està marcada per la superficialitat, necessitem temps de contemplació amb la seva lògica pròpia, el seu propi llenguatge, el seu propi ritme, la seva pròpia mesura, la seva pròpia esplendor, fins i tot la seva pròpia màgia creativa.
No és una forma de debilitat, ni una falta, sinó una forma d'intensitat que, tanmateix, no és percebuda ni reconeguda a la nostra societat de l'activisme i del rendiment.
La màgia de la percepció és en totes les coses i totes les coses són en Déu. I per tant, quan no trobem Déu en les coses és que en el fons no hem trobat encara les mateixes coses, perquè al cor de la cosa hi ha Déu.
I com més siguem ajudats per tenir aquesta mirada contemplativa, profètica i mística més serem alhora testimonis de la realitat, conscients de la Presència, receptius a allò essencial en allò quotidià.
Aprendrem a estar a la vida amb tot l'amor i amb tota la consciència de pertinença a aquesta humanitat nostra intentant alliberar-la de la superficialitat, conscients dels nostres propis defectes i les nostres pròpies foscors, que ens fan humils i veritables.
(Fragment de l'Editorial de la Memòria de l'Associació Dana Paramita i Fundació Valors Humans, 2023, la número 20, signada per la mestra Berta Meneses).
Si vols accedir a la seva lectura, basta que facis un clic aquí +
Salut i silenci. Gassho profund
🙏
